En el procés de fosa del recarburador, diversos problemes crítics requereixen una consideració acurada. Si aquests problemes no es tracten adequadament, la qualitat de la fosa pot deteriorar-se, donant lloc a defectes com ara la porositat i la contracció.
La selecció d'un recarburitzador adequat és primordial per obtenir resultats exitosos. Utilitzar el recarburitzador correcte al forn adequat pot donar resultats favorables. És important tenir en compte que el contingut de nitrogen varia entre les diferents marques de recarburitzadors; per tant, es recomana seleccionar un recarburador baix en nitrogen, ja que també pot mitigar la presència de substàncies nocives. El contingut de titani en ferro fos normalment és baix, cosa que minimitza el consum de nitrogen. No obstant això, un augment del contingut de nitrogen pot conduir a la formació de nombrosos porus i altres defectes, que requereixen la identificació d'un recarburitzador amb propietats de grafitització superiors. Si no ho feu, es pot produir una baixa taxa d'absorció, lentitud, formació d'escòries i la introducció d'elements nocius que afecten negativament la qualitat del ferro fos. El moment de l'addició del recarburador també és crucial; es pot introduir durant les etapes primerenques, mitjanes o tardanes de la fosa, i es pot afegir simultàniament amb ferralla d'acer. L'addició en fase tardana pot servir una funció de pretractament, millorant potencialment la formació de nuclis de grafit. Tanmateix, és essencial evitar l'addició excessiva de recarburitzadors amb baix contingut en sofre i nitrogen en aquesta etapa.
